Olga Casado
Que caracteritza a un país decent? Com es pot acabar amb la precarització laboral? Aquestes són algunes de les preguntes que tracta de contestar Miquel Puig, prestigiós doctor en economia a Un bon país no és un país low cost. El llibre analitza les mancances de l'economia espanyola i catalana i fa una proposta per solucionar la crisi econòmica i millorar l'economia: apujar el salari mínim.
Segons Miquel Puig, Espanya és un país on predominen els llocs de treball poc qualificats i mal remunerats, especialment al sector turístic. El fet que els treballadors cobrin menys, obliga a vendre el producte turístic espanyol més barat, malgrat que té millors condicions que a altres països com França o Suïssa.
L'anàlisi que fa Miquel Puig dels problemes del model productiu de l'economia espanyola és totalment encertat. Espanya, i també Catalunya, té un sector turístic amb un gran potencial i amb la capacitat d'oferir un producte de qualitat. No obstant això, en lloc de desenvolupar polítiques coherents que el potenciïn, s'aposta per la creació indiscriminada de llocs de treball, l'augmenta considerablement la taxa d'atur i empitjora l'escenari econòmic.
Coincideixo amb l'autor en què el problema principal de l'economia, i especialment del sector turístic, rau en les característiques dels llocs de treball, que requereixen poca qualificació i una baixa remuneració. Tot i que sembla contradictori, la creació d'ocupació no sempre és bona per a l'economia, ja que si no es fa amb seny i de manera selectiva pot arribar a ser extremadament perjudicial. Crear llocs de treball precaris, atreu immigració de baixa qualificació professional, que satura el sistema i és incompatible amb l'estat del benestar. A més, fomenta l'abandonament escolar i incrementa considerablement la ja elevadíssima taxa d'atur que existeix a Espanya.
A La Gran mentira de la economia es culpa als economistes de la crisi actual. Gonzalo Bernardos, autor del llibre els acusa d'anteposar els seus interessos i el seu benefici personal al bé de la ciutadania. No obstant això, considero que els màxims responsables de l'escenari econòmic actual són els polítics. Tot i que els economistes han d'analitzar correctament i desinteressadament l'economia del país, són els polítics els que han de prendre les decisions i aquests últims no han establert polítiques econòmiques adequades, sinó les que més els afavoreixen.
Els partits polítics prefereixen desenvolupar polítiques que tinguin efectes beneficiosos visibles ràpidament i que els facin populars i estimats davant la societat, abans que solucionar els problemes econòmics o de qualsevol altre tipus a llarg termini. Per aquesta raó, desenvolupen polítiques incoherents amb un gran impacte positiu a curt termini però nefastes per a l'economia amb el pas dels anys.
Gonzalo Bernardos explica que la conjuntura econòmica actual condueix inevitablement a l'augment de l'atur i la precarització dels llocs de treball i dels salaris. No comparteixo aquest posicionament, ja que, des del meu punt de vista, l'actitud davant els problemes econòmics no hauria de ser fatalista. Aquests problemes no són irreversibles, almenys el de la precarització laboral, i se solucionen adoptant les polítiques econòmiques adequades.
La solució que proposa Miquel Puig a aquests problemes és ser més productius, protegir més el sector públic, fomentar la recerca i el desenvolupament tecnològic i sobretot l'increment del salari mínim, fins a equiparar-se al de la resta de països de la Unió Europea. Segons Puig, aquesta mesura permetria acabar amb la gran desigualtat que presenta la societat espanyola, a causa de l'excés del tipus de llocs de treballs mencionats anteriorment.
Apujar el salari mínim és una bona solució a la precarització. No obstant això, és difícil posar-la en marxa, ja que requereix una predisposició per part dels empresaris i del poder polític que no existeix. A Espanya, està instaurada la idea errònia, de què augmentar els salaris és sinònim de pèrdua de competitivitat. Canviar aquesta concepció, requeriria una gran transformació envers les polítiques econòmiques vinculades a l'ocupació que difícilment aquests sectors s'arriscaran a dur a terme. Per tant, la considero una opció molt eficaç però poc viable.
Comments